|
1. |
|
|
|
|
|
|
2. |
|
|
|
|
|
|
3. |
|
|
|
|
|
|
4. |
|
|
|
|
|
|
5. |
|
|
|
|
|
|
6. |
|
|
|
|
|
|
7. |
|
|
|
|
|
|
8. |
|
|
|
|
|
|
9. |
|
|
|
|
|
|
10. |
|
|
|
|
|
about
(spanish)
THE WHITE JAZZ TRIO
Standards
Tras diversas experiencias musicales anteriores, en la primavera de 2009, Noelia White dio forma a The White Jazz Trio tal como lo conocemos hoy, aunque antes había tenido forma de cuarteto.
...deslizándose por los toboganes del swing
Noelia White cuenta con formación en canto coral, música moderna y jazz, ha formado parte entre otros de Barri Gotic Blues Band, Night & Day e incluso ha llegado a formar su propia orquesta. Profesora de música como los otros dos componentes del trio, en este disco se ha permitido el lujo de hacer lo que más le gusta, deslizarse por los toboganes del swing y dar su personalísimo toque a esas canciones que todos hemos escuchado en alguna ocasión y que con la voz de Noelia adquieren nuevos matices.
En esta nueva aventura le acompañan Pep Casadó a la guitarra, músico profesional desde 1988, profesor de música y responsable de los arreglos de los temas del disco y René Dossim al contrabajo con un buen número de experiencias en otros grupos.
Buena nota con un repertorio muy exigente
A medida que los cortes de “Standards” avanzan, incluso el oyente poco acostumbrado al jazz se sorprenderá siguiendo melodías que ya conocía como el “How high the moon” que popularizó Ella Fitgerald, un par de cortes de Antonio Carlos Jobim; “One note sambla” y “Por causa de voçe”, una de Gershwin “But not for me” del musical “Girl Crazy” de 1930, “My funny Valentine”, también de otro musical “Babes in arms” y que también interpretaron Frank Sinatra y Miles Davis o el clásico “Take five” de Paul Desmond con el que ponen el punto final.
Atreverse con temas con los que se puede tener la tentación de comparar con las versiones de grandes nombres del jazz de todos los tiempos, no es algo que esté al alcance de cualquiera y en este caso The White Jazz Trio obtienen la mejor de las notas, gracias al talento y la afición por el swing de sus miembros que hacen que tanto ellos como su público se sientan como en un viejo club de jazz de New Orleans de una pelicula policiaca en blanco y negro.
**************************
(english)
THE WHITE JAZZ TRIO
Standards
After several previous musical experiences, in the spring of 2009, Noelia White gave way to The White Jazz Trio as we know it today, but before he had a quartet.
...sliding down swing slides
Noelia White has training in choral music, modern music and jazz, among others has been part of the Barri Gotic Blues Band, Night & Day and has even formed his own orchestra. Music teacher as the other two members of the trio, this album has been allowed the luxury of doing what you like, sliding down swing slides and give his very personal touch to these songs that we've all heard at one time and Noelia’s voice take on new shades.
In this new adventure Pep Casadó accompanying on guitar, professional musician since 1988, music teacher and responsible for the arrangements of the songs on the album and the bass René Dossim with a number of experiences in other groups.
Good calification with a demanding repertoire
As the traks of "Standards" advancing, including jazz listener unaccustomed to following melodies will be surprised that he knew as "How High the Moon" made popular by Ella Fitzgerald, a couple of tracks by Antonio Carlos Jobim, "One note sambla" and "Por causa de voçe”, one of Gershwin's "But Not For Me" from the 1930’s musical "Girl Crazy", "My Funny Valentine" also from other musical "Babes in Arms" performed by Frank Sinatra and Miles Davis or the classic, "Take Five" by Paul Desmond with putting the final point.
Dare to topics that may be tempted to compare versions of big names in jazz of all time, is not something that is open to anyone and in this case The White Jazz Trio get the best of califications, thanks to the talent and passion for the swing of its members to make themselves and their audience to feel like an old jazz club in New Orleans in a black & white police’s movie.
*****************
(català)
THE WHITE JAZZ TRIO
Standards
Després de diverses experiències musicals anteriors, a la primavera de 2009, Noelia White va donar forma a The White Jazz Trio tal com el coneixem avui, encara que abans havia tingut forma de quartet.
...lliscant pels tobogans del swing
Noelia White té formació en cant coral, música moderna i jazz, ha format part entre d’altres de Barri Gòtic Blues Band, Night & Day i fins i tot ha arribat a formar la seva pròpia orquestra. Professora de música com els altres dos components del trio, en aquest disc s'ha permès el luxe de fer el que més li agrada, lliscar pels tobogans del swing i donar el seu personalíssim toc a aquestes cançons que tots hem escoltat alguna vegada i que amb la veu de Noelia adquireixen nous matisos.
En aquesta nova aventura l'acompanyen Pep Casadó a la guitarra, músic professional des de 1988, professor de música i responsable dels arranjaments dels temes del disc i René Dossim al contrabaix amb un bon nombre d'experiències a d’altres grups.
Bona nota amb un repertori molt exigent
A mida que els talls de "Standards" avancen, fins i tot l'oient poc acostumat al jazz es sorprendrà seguint melodies que ja coneixia com el "How high the moon" que va popularitzar Ella Fitgerald, un parell de talls d'Antonio Carlos Jobim, "One note Samblas" i "Per causa de voçe", una de Gershwin "But not for me" del musical "Girl Crazy" de 1930, "My funny Valentine", també d'un altre musical "Babes in arms" i que també van interpretar Frank Sinatra i Miles Davis o el clàssic "Take five" de Paul Desmond amb el que posen el punt final.
Atrevir-se amb temes amb els quals es pot tenir la temptació de comparar amb les versions de grans noms del jazz de tots els temps, no és una cosa que estigui a l'abast de qualsevol i en aquest cas The White Jazz Trio obtenen la millor de les notes, gràcies al talent i l'afició pel swing dels seus membres que fan que tant ells com el seu públic es sentin com en un vell club de jazz de New Orleans d'una pelicula policíaca en blanc i negre.
credits
released 02 January 2011
Noelia White: voz
Pep Casadó: guitarra
René Dossim: contrabajo
license
all rights reserved
feeds

feeds for ,